DUESAIGÜES
Nasqué a Barcelona i viu actualment al poble de
Duesaigües. Amant de la natura.
És un artista polifacètic: Dibuixant, pintor, aquarel·lista i escriptor. Comercial de professió. Crític incansable i com no podia ser d’altra manera; amant de la poesia.
És un artista polifacètic: Dibuixant, pintor, aquarel·lista i escriptor. Comercial de professió. Crític incansable i com no podia ser d’altra manera; amant de la poesia.
Enyorança de vida
Ja no queda Puigmarí,
records d’enyorança,
de visió de muntanya i bosc
que no podrem oblidar.
Imaginació i progrés,
tindrem tal vegada,
o serà mancances per demà
que algú en gaudirà.
A la llarga ser estimat o menyspreat
és una manera de ser
o un art de viure,
per tots en aquesta vida.
Ambició sense control,
el que desitja, sempre en vol,
més diners i més poder,
sense respectar res.
Món ideal. Quimera!
Bondat, humilitat,
desterrar l’egoisme i la maldat,
per un món agermanat.
Tot passa, és un instant,
progressem, mes morim,
imaginació, ironia de la vida,
incomprès i tan senzill
Duesaigües, any 2011. La prosperitat ha arrasat la
muntanya, per l’interès de milers de tones de pedra per construir.
Nadal 2011
Seguirem sempre el camí
que la vida ens ha donat.
Recordant els bons amics
que amb il·lusió hem estimat.
Desitjant felicitat
per aquest proper Nadal
i nou any per tots prosperitat.
Vivencias y opiniones
Razonamiento:
No escribo, siempre me lamento de no hacerlo con
frecuencia,
ahora veo con claridad: dejé
de construir maquetas de barcos, fue una gran afición, más tarde pinté poco y
apenas escribí.
Todo ello perfectamente comprendo, tiene una razón o
varias y no me siento culpable de todo, si bien me pesa enormemente y me atañe
y me apena; hoy como muchos otros días, podría decir a diario, pienso en ello,
repaso mis escritos y leo el libro “Ofrendas”, que me motiva reflexionar, a
pesar de tantos motivos no puedo excusarme, no quisiera sentirme culpable la
falta de esfuerzo lógico que no quiero reconocer, con los años todo merma, lo
sé y asumo de verdad.
“No pensamos lo suficiente que
dependemos los unos de los otros: en el simple plano material, somos todos
independientes en nuestras necesidades cotidianas, de manera que tenemos una
deuda con todos los seres” – Kalou Rinppotché
“Se puede dar algo a los
demás.
No siempre es necesario
recibir antes de dar” – Chogyan Trungpa
“Nuestros niños son nuestra
meditación” – Jach Kornfield
“La familia es la célula
fundamental de la sociedad” – XIV Dalai Lama
“Una familia influirá a otra y
luego a otra más, luego a diez, cien, mil y toda la sociedad se llevará mejor”
– XIV Dalai Lama
Sinceramente me complace
enormemente al leer estos escritos, analizando me siento en paz, más a pesar de
todo reconfortado de reconocer mi ignorancia y limitaciones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada