FRANCISCO MAYOR PEGUEROLES

Paco del Fruto

ALDOVER

Nace en Aldover en 1925 y no empieza a escribir hasta su jubilación. Desde entonces lleva publicados tres libros de poesía. Es su afición favorita.

Les quatre estacions de l’any

Quan comença a minvar el dia

i ens arriba la tardor

ens porta malenconia

i també molta tristor.

S’acaba el prendre la fresca

amb els veïns i veïnes

i s’acaba el moure gresca

per terrasses i piscines.

Els arbres també es despullen

i en arribar el vent del nord

s’emporta totes les fulles

i sembla que estiguin morts.

Ben prompte arriba l’hivern

qui ho havia de pensar

que sembla que sigui etern

i no acaba de passar.

I ens retirem al sofà

davant la tele, arrupits,

sols pensem en lo menjar

i moltes hores al llit.

I quan ve la primavera

tothom es torna a alegrar,

les parres i la figuera

també tornen a brotar.

Hi ha res més apassionant

al vindre la primavera

que anar pel camp passejant

pel matins a l’aigualera?

Quan comencen a florir

les roses i les ruelles

i comences a sentir

el brunzit de les abelles.

I si passes caminant

quan floreix el taronger,

no hi ha cap desodorant

que et faci sentir tan bé.

Quan torna a arribar l’estiu

porta il·lusions i esperances,

tothom disfruta i se’n riu

tots pensant en les vacances.

Però s’acaba molt prompte,

ens queixem de la calor,

i a penes et dónes compte

ja s’ha acabat l’estació.

Cap a finals de setembre

torna arribar la tardor

i ens torna a passar com sempre

que ens envaeix la tristor.

I així un dia i un altre dia,

quan rient, quan  gemegant,

ens fem vells, qui ens ho diria?

i la vida es va acabant

fins que arriba l’agonia

i el cicle..., va continuant.

            Aldover, desembre de 2010

La crisi financiera

Si algú voleu saber

els que han provocat la crisi

prompte us ho explicaré:

és que hi ha massa polítics.

Quan governava Sisquet,

ho passàvem malament,

robaven a tort i a dret,

però eren poca gent.

Ara entre Generalitat,

Sindicats, Diputació,

més els Consells Comarcals,

són una generació.

I encara volen formar

l’Estat de les Vegueries,

perquè es puguin enxufar

uns quants més sense manies.

Vuit o deu partits polítics,

que tots tenen subvenció,

que entre tots creen la crisi

i arruïnen la nació.

I el que m’empudega més,

que al vindre les eleccions,

t’omplen casa de papers,

que n’estic fins els “botons”.

Sempre s’havia elegit

entre esquerres i les dretes

i tos els demés partits

que vagin a fer punyetes.

Mentre hi hagin tants polítics

que viuen folgadament

no sortirem de la crisi

i ho passarem malament.

           

La siesta, dedicado a Francisco Gallart

Según todas las encuestas,

médicos y practicantes,

coinciden que la siesta

es un gran reconfortante.

Cuando acabas de comer

y te invade la pereza

es un inmenso placer

echarte una buena siesta.

Como español que se precia

y como buen ciudadano

yo no perdono la siesta

ni en invierno ni en verano.

Nos envidia toda Europa

y no es por nuestra riqueza

es solo por una cosa,

porque tenemos la siesta.

Toda la gente extranjera

que llega a nuestro país,

cuando descubren la siesta

ya no se quisieran ir.

Si nos ponemos nerviosos

porque la crisis acecha

sólo tenemos el gozo

de disfrutar de la siesta.

Que congelen los salarios,

que nos reduzcan las fiestas,

pero en este gran calvario

que no hay nadie que se entienda

es preciso y necesario

que no nos quiten la siesta.

Aldover, verano de 2010