dimecres, 4 de febrer del 2015

Antologia 2014 de Poetes de l'Ebre. Rosa Gavin



ROSA GAVIN



Llicenciada en Interpretació l’any 1976 (Institut del Teatre de Barcelona). En el 93 vaig fundar “Iris Audiovisuals”. Des de petita he participat en grups creatius, i des d’aleshores vaig començar a escriure. Al llarg de la vida m’he anat preparant en diferents branques de l’Art i l’Expressió. Aquests escrits van sorgir, com d’altres, amb la idea de que siguin lletres per a cançons. www.solilluna.com.es.






El + bàsic (2012)

Moltes teories,
religions, programes,
costums, creences...
Però les bases
que són per a tots els ciutadans,
a la pràctica sempre brillen
per la seva absència.


L’arròs (2011)

Xicotet i atractiu,
més petit que una perdiu.
Els seus recol·lectors
tenen el costum
d’estar sempre en remull.
Li agrada el cultiu,
per anar fent la viu-viu.
Si ens faltés a casa,
causaria un gran aldarull.
No patiu! No patiu!
Es procurarà que n’hi hagi sempre.
Em sentiu?
Està freqüentment present
a tota festa i trobada.
Per sostenir-me és perquè el vull.
Pot tenir diferents colors.
Què saborós! Què saborós!
Me’n dónes un mos?


Enfoc

Ens enfocarem
en el què volem.
I el que no ens interessa,
ho acomiadarem!


Colors solidificats (2014)

 Colors solidificats en cristalls que brillen,
creant diverses harmonies.
Que així sigui la teva vida,
plena d’harmonies!


Un dia de vent

Anem per un caminet…
Les branques dels arbres
ens saluden ballant i cantant.
Estem molt contents
en aquest dia de vent
a l’observar mentre passegem
als follets i les fulletes
fent musiquetes,
afegint-se a la cançoneta.
A més,
composen una simfonia de colorets.
El vent els hi contesta cantant…
I nosaltres també, dient:
Estem molt contents
en aquest dia de vent!
I seria una altra cosa,
si estigués plovent.



Idea para estar en forma  (2013)
(¡receta privada!)

 ¡Menos mal que nuestros hijos
han ido a hacer una excursión!
A su regreso nos han obsequiado
con una mascota a la que quieren
cuidar con gran pasión.
 Dicen que así, de paso,
nos pondremos todos en forma,
ya que nos dedicamos algunos ratos
a seguirla de brinco en brinco,
¡no a toda hora!



Han habido momentos emocionantes,
como cuando nos hemos tenido que agarrar unos a otros
para no caer de encima del armario,
pues no nos hemos atrevido a volar
como nuestro canario.
 En otra ocasión,
por poco se cae la lámpara del comedor
al sujetarnos todos a ella,
y de paso columpiarnos de cualquier manera.
 Estas peripecias son debidas
a que seguíamos a este animalito
que se mete por cualquier sitio,
sin ton ni son.
 Para no cansaros y aburriros,
explicándoos nuestros andares
dentro de nuestro feliz
y pacífico hogar,
terminaré explicando,
para quienes no lo hayan supuesto,
(aunque no se chupen el dedo,
sea o no el pulgar),
a qué especie pertenece el animalito en cuestión.
Va saltando montañas
(en nuestro piso, lo que se le ponga por delante),
por lo que siempre podemos explicar
unas interesantes hazañas.
 Perdonad,
pero ya me estaba despidiendo,
y para terminar de aclarar el tema,
os repetiré que salta montes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada