dimecres, 28 de març del 2018

Antologia 2017: TOMÀS CAMACHO

TOMÀS CAMACHO MOLINA

ALCANAR



Puces poètiques

No molesto ningú
ni ningú em molesta.
Estic sol, prenent el Sol.
         1.12.2017

Molts petits viatges
fan un viatge gran.
         1.12.2017

Després d’un insòlit
diumenge de novembre,
càlid com una amable carícia,
ve una esgarrapada de gel
que ens recorda
la crueltat de la intempèrie.
         1.12.2017

Entro en una carnisseria,
compro un polp.
         1.12.2017

Quan estàs a la presó...
És un gran càstig
que et deixen sense pati?
         11.11.2017



També, els dies
són una presó.
         4.11.2017

La ciutat
és indiferent
a la copulació
de les seues mosques.
         4.11.2017

França, podries acollir
més de 2 milions de refugiats
i convertir-los en ciutadans?
Fugir d’un país de merda,
romandre al país
que hauria pogut ser.
         2.11.2017

Sedició? Rebel·lió?
L’Estat colpeja
amb el pes d’una llei qüestionable.
Des del 2010, el poble català
ha sortit pacíficament al carrer
demanant votar.
Hi ha qui ho ha impedit.
Hi ha qui ho ha afavorit.
On és la democràcia?
         2.11.2017

Davant la violència,
la millor estratègia
és la fugida!
         2.11.2017




Moltes petites coses
fan una cosa gran.
         22.10.2017

Quants de matisos!
Quantes tonalitats!
Paisatge pintat de primavera d’estiu.
         22.10.2017

Si poguesses viatjar en el temps,
però només en sentit,
què escolliries?
Passat o futur?
Jo, passat.
         26.8.2017

La bufetada que més dol
és la darrera que reps.
         8.12.2017

—Si esta fos
la teua darrera nit
sobre la terra...
Què faries?
—No podent fer-ho tot,
no faria res.
La qüestió no és tant el fer
com el ser, o simplement,
l’estar.
         4.11.2017



© Tomàs Camacho Molina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada