dimarts, 27 de març del 2018

Antologia 2017: ROSA GAVÍN


ROSA GAVÍN





Música

De vegades provoques alegria,
d’altres, tristor.
Ets quelcom invisible, però real.
Quelcom intangible,
però que ens toca i penetra en el nostre ésser.
Inundes qualsevol espai.
Segons quins moments expandeixes malenconia,
dolçor, companyia,
ràbia, ritme, energia...
Gràcies als que s’han passat anys volent conèixer-te,
practicant i composant,
perquè finalment ens arribis
fent-nos algunes de les teves carícies.
En altres ocasions
ens fas escruixir de por,
d’angoixa, de records.
Ets com una simfonia multicolor,
en la que podem triar a cada instant
quin sentiment, ritme, o emoció,
volem que ens envolti.
I ara tenim opcions per dur-te sempre
amb nosaltres delectin-nos de les teves vibracions.




Truquets

Penso que és positiu reflexionar
(encara que no sigui agradable),
sobre les diverses maneres
que tenen alguns ciutadans
per aconseguir els seus objectius:
mentint, perjudicant, seduint, manipulant,
assassinant, enganyant, escalfant, separant,
enverinant, adulant, provocant, robant,
torturant, comprant, programant...
¡ETC!
Ho comento perquè seria positiu no seguir permetent
ni més ni menys el què s’ha fet sempre.
Però ara tenim l’avantatge
d’assabentar-nos quasi tothom i ràpidament.




La imaginació

Com si fos un rètol d’un camí,
li escric el que m’agradaria aconseguir,
basant-me en el respecte
(és millor fer-ho així).
També li dibuixo algunes imatges
perquè tot plegat quedi clar
el que vull per mi.
Després de gravar-ho
com si fos una pel·lícula,
obro els ulls
i intento no desviar-me d’aquest camí.
No obstant,
recordant sempre que això no són matemàtiques,
i que poden sorgir un munt de diferents camins.


Mètodes harmonitzadors

¡Menys mal que hi han diversos mètodes
que equilibren i ajuden
a que estigui relaxada i contenta la gent!
Per sort, cada dia ens obsequien
amb diverses modalitats.
És fantàstic!
Així podrem pensar, decidir, i fer,
lliures i reflexivament.



El bosc florint
 (Dedicat a la nova República de Catalunya)

Per tot el bosc
van sorgint de les branques
com taques de colors,
de totes mides, les flors.
Es poden veure per aquesta zona
algunes molt xicotetes,
altres, composen un gran ventall de varietats
i matisos diversos, enriquint la flora.
La mirada observadora
es deleix veient com sorgeixen alhora,
de la ombrívola foscor,
enlairant-se cap a la llum colpidora
cercant la claror.
Algunes, molt sensibles,
altres, quasi transparents que destaquen
damunt les branques que s’allarguen
i s’alcen entrellaçades.
Aquesta tasca constant,
després de llarga reflexió,
segura de sí mateixa,
de bones intencions,
que ens ofereixen aquests éssers,
ens fa anticipar
i estar quasi segurs
dels molts fruits que sorgiran
i que fruirem en el futur.


© Rosa Gavín



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada